statcounter

divendres, 29 d’octubre del 2010

Castanyada

En caure del castanyer
s'arreceren les castanyes
entre la molsa i les pedres
fent un quadre fugisser.

I les fulles i el pelló
amb les falgueres i les herbes
entre la humitat de l'estació
posen tocs de distinció
a un art efímer en vies d'extinció,
que la gana, el fred i la gran festa de tardor
han d'esvair aquesta natural distribució.

I quedaran els castanyers, després,
esmorteïts, adormits, tristos. Amb un sol consol:
el groc brillant dels rossinyols
que han nascut als seus erols.


***

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Un poema sense o per parlar de la tardor

Canten els arbres:

-Sí, sí, visca!... allarguem les arrels,
endinsem-les a la terra,
estirem les branques cap al cel
i amb les pluges i ventades ballem!

Canta la gent del poble:

-Gran festa al damunt de la terra,
esdeveniment d'alegria entre els arbres
quan l'estiu a casa s'acaba
i l'hivern ens anuncia la seva arribada.

Canten els nens i les nenes:

-Cauen brillants les castanyes
protegides per aquelles punxes equidistants.
Agafem-les! I també avellanes i ametlles
per tal de festejar un gran berenar!

Canten els jardins:

-Entrem als dies de descans
amb tranquil·litat i calma.
Llum cada dia més escassa,
fulles seques, pluges, ventades i alguna nevada...

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Sóc la mel






Escombraré amb vent totes les fulles,
esquitxaré llum daurada arreu,
escamparé foscors prematures
i fredor sobtada als vostres vespres.

Estamparé grocs i taronges entre els arbres,
emblanquinaré lleugerament els cims
i a poc a poc, us llençaré de cap cap a l'hivern
mentre enyoreu les nits al ras, frec a frec amb els estels.

Sóc estació anual de mil imatges,
sóc la mel a boscos i paisatges,
sóc rebost, sóc collita, sóc graner,
sóc pluja humida, sóc un cistell ple de bolets...

***

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Quan

Foto: la tardor també ha arribat a les illes Cíes (Galícia)




Quan el sol daura les fulles

i el bosc humit perfuma el cel.

Quan els núvols hi naveguen
i els veiem com pel mapa del temps.

Quan arriba el migdia
i encara ens queda dia
per jugar amb els follets,
caçar entre els arbres bolets,
buscar simetria a les teranyines,
tastar cireretes i aranyons
o trepitjar el fang sota les fulles,
és que encara hi ha al planeta boscos,
és que tenim vida i boca i ulls i nassos
i volem fruir de la tardor
i endinsar-nos-hi fins al fons...


***

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Surt el sol

Surt tímid el sol,
l'aclapara una nuvolada.

Cada raig vol espavilar
amb lluminària apagada.

Hi ha al cel una batalla
de presències fugisseres,
doncs és cosa de la tardor
lluir cels de textura variada
i entretenir l'espectador
d'encuriosida i atenta mirada.


***

divendres, 22 d’octubre del 2010

El primer raig



Té mandra el dia,
fa el ronso al matí.
La foscor s'estira,
s'allargassa la nit.

El carrer matina
amb el sol adormit.
El primer raig il·lumina
un nen que es pentina,
les capes de gomina,
gent que va corrent,
l'albada amb aquesta rima
i els núvols plàstics del cel.



dijous, 21 d’octubre del 2010