statcounter

dilluns, 9 de gener del 2012

Sonet de lluna plena






És nit de lluna plena,

els llops són a dormir

i somnia una nena

que el sol ja vol sortir.



És nit de lluna plena,

el cel un mar de llum,

les onades són estrelles

i les tenebres flocs de fum.





És nit de lluna plena,

l'hivern un cau de fred,

i cada paraula del poema

bàlsam dolç de l'univers.





No em destorbis,

bruixa negra de la nit

que els mots han de florir.





No m'enceguis

foscor extrema,

que vull veure el camí...








***

diumenge, 8 de gener del 2012

Ballen les paraules




Quan et ballen les paraules dins del cap.
Quan salten tot seguint el seu propi compàs.
Quan elles soles volen dir o intenten explicar
aquell moment de subtil màgia que vas passar...

O la llum que daura el cel
o l'aigua del mar, tan transparent,
o la lluna plena que ja no creix
o el color blanc pur del gel.

És quan el teu petit món esdevé pista de dansa
i has de deixar fluir, circular el plaer de poemar.
I com un pom de raigs, els versos s'acumulen,
els sons solquen camins inèdits
i els mots renuncien a l'ordre alfabètic
per brodar amb certs matisos cada realitat.



***



Com un núvol









Com un núvol, 
com un ocell,
com un satèl·lit 
volant pel cel...

Veure muntanyes, 
cims amb neu,
els ports i els pobles 
de tot arreu.

-Mira, els Alps
-Serà el Montblanc?
Són els paisatges 
de dalt estant!




***

dijous, 22 de desembre del 2011

dilluns, 12 de desembre del 2011

No plou ni neva




Ni plou ni neva.
Fa un sol que esparvera.

Llueix el mar tranquil i blau,
el cel se'l mira i espera
que no ens enganyem i pensem: 
oh!, ja arriba la primavera.

Va avançant l'any cap a l'hivern
i a tots ens arrossega.
Per gastar les bufandes i la llenya,
per girar amb la roda del temps,
per navegar amb l'harmonia de la Terra.




***


dissabte, 3 de desembre del 2011

Esperem




Foto: cel d'hivern a Granada


Esperem que aparegui un estel gran al cel,
esperem la llum nocturna de la lluna,
esperem un raig instantani, un coet,
i el sol
i la pluja
i els paisatges acolorits de cada temps...


Esperem que la vida 
ens pinti a la cara somriures,
esperem que les hores
siguin cau d'enginy amb un toc d'alegria,
esperem de la poesia
un sonor aldarull, un ritme acurat.

I que els versos
signin àgils la dansa dels mots.


Esperem.

dimarts, 29 de novembre del 2011

Un nou dia









El cel s'omple de vida,
el carrer és indret de fred
i el sol a llum ens convida.


Neix ara un nou dia:
serem emissors d'ombra, 
serem amplificadors de la llum,
serem la veu que modula
el ball de la flama de vida,
el ball a caprici del fum.


Ens embolcallarà la grisor 
serena del capvespre
o la foscor de la nit d'hivern
per segellar una jornada recent
plena de vida, de llum i de fred.