statcounter

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Segona endevinalla de la temporada



Són els colors brillants de la natura
sota les boires de poderosa densitat,
són les llegendes de les bruixes
o el crec-crec que sento en trepitjar les fulles,
són les hores d'escannejar el bosc
o les tardes que en un sospir s'esfumen,
són les sopes, és el fum, 
és la cuina que s'activa,
són els cistells i les botes sobre el fang,
és l'olor de ranci i d'humitat,
és el temps dels interludis,
és la temporada entre la platja i l'esquiar,
són els raigs que juguen amb els núvols de pas,
és el triomf de la nostàlgia
i el record de l'estiu passat,
són els arbres que reposen,
són els vents sublims d'un aire
que ens transporta i fa volar.
És el mar que es refreda
i uns banys per postpossar,
és la llarga espera,
que l'hivern ha d'arribar
i després la primavera
que ufana florirà...
Són els sons de la incertesa
i l'esperança en el què vindrà.

Primera endevinalla de la temporada







T'amagues sota l'herba,

et procures soletat,
surts ufà de la terra
i ets un excel·lent regal...

dijous, 1 d’octubre del 2015

Octubre




Entres, octubre,
per la porta gran de la nit 
al gran regne del viure.


T'espera el bosc de color canviant,
les pluges solemnes a ciutat,
els terres emmirallats
i un calendari ja entrenat.


T'espera una llum somorta
cap al tard,
el tobogan d'un temps que passa de llarg
amb ritual de fulles seques
voleiant,
t'espera l'escalfor vora la llar
quan el fred a fora és novetat,

et ressonen ben constants
les passes incontables dels boletaires
i les albades cada dia més tardanes...


Trobes la fusta tallada,
el celler en ple procés,
a la cuina molta marxa
i el rebost ben equipat.


Trobes un any madur
que encara no s'acaba,
l'esplendor de la magrana
i la tardor en estat pur 
teixint a la natura filigrana...


Entres, octubre,
al gran regne del viure.

dilluns, 28 de setembre del 2015

Com vells boletaires



Poetes, com vells boletaires
a la cerca dels mots
que aixequen la molsa,
traspassen bardisses,
i troben, un a un, els tresors...

Amb la flaire del bosc,
els aires de moltes albades,
el record dels ruixats
i la pinzellada subtil i espessa
que pinta el volum dens de tardor.

Paraules de vida,
esclat de sons 
que pel temps ens estiren
i ens abillen el món.

I jo, poeta boletaire,
de nit veig foc i espurnes,
la llum del cel amb lluna,
el ritme intens dels estels
i les paraules d'un poema excels.

Les que són transparents,
les que esdevenen pluja
i gotes sobre les fulles,
les paraules amb ritme
que parlen d'aquells racons
misteriosos sense nom
que musiquen la respiració...





dimecres, 23 de setembre del 2015

Ja som a la tardor







Quan els mots 
respiren intempèrie
i el cel els aixopluga els sons.

Quan les nits
allargassen la foscor
i ens aixafen al fons dels llits.

Quan els matins
ens regalen frescor
i la son mandra i por.

Quan el bosc
i el fang i el foc i el vent 
i les fulles parranderes
fan un món.

Quan passa tot això,
diem: oh! ja som a la tardor...

https://www.facebook.com/isabel.barriel?fref=nf

Poema Tardor E. Infantil