Torrarem quatre castanyes
quan regni la nit al cel,
i amb històries de fantasmes
tremolarà de por la gent.
Cada esclat del tronc que crema,
cada espurna de la llar
fan del foc la llum extrema.
Quan es buidin les safates
i els panellets siguin record,
quan de les castanyes quedin sols
les clofolles i l'olor,
només llavors esperarem
que passi el temps ràpidament
perquè arribi una altra festa al calendari.
dimarts, 31 d’octubre del 2006
dijous, 26 d’octubre del 2006
A cada pétal del nenúfar
A cada pètal del nenúfar
li correspon un mot traçat
per l’aire a sobre d’un papir;
fulles i flors floten sobre el llac
esperant que algú les pugui llegir.
Surt la lluna i el seguici de la nit.
Surt al cel el sol cada albada.
Volen els ocells sota els estels,
volen mosques i mosquits
i no saben què diu l'escrit.
Salta a prop una granota
i un espiadimonis fa una ganyota
mentre passeja una al·lota
que recita i musica amb cada nota:
l'ésser màgic nascut de l'aigua clara
ha vingut a dir aquesta cantata
de paraules transparents
bressolades per les onades.
Somnis d'una cascada,
que regala al rierol gotes gelades.