dimarts, 31 d’octubre del 2006

La Castanyada. Poema de la Castanyada

Torrarem quatre castanyes
quan regni la nit al cel,
i amb històries de fantasmes
tremolarà de por la gent.

Cada esclat del tronc que crema,
cada espurna de la llar
fan del foc la llum extrema.

Quan es buidin les safates
i els panellets siguin record,
quan de les castanyes quedin sols
les clofolles i l'olor,
només llavors esperarem
que passi el temps ràpidament
perquè arribi una altra festa al calendari.

5 comentaris:

  1. bona poesia

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu poema Isabel. T'ho hem agafat prestat per acompanyar les nostres castenyeres!
    I hem fet una traducció al castellà!
    Si vols canviar alguna cosa o no vols que l'utilitzi al nostre blog, només m'ho has de dir.
    Moltes gràcies.
    Una abraçada,

    Cristina
    http://manualscanigo.blogspot.com/2010/10/castanyera.html

    ResponElimina
  3. la frase final esta malament NO RIMA!!

    ResponElimina
  4. La final pots posar alees gesta seguent

    ResponElimina