Un roser de flors vermelles
ha crescut al meu balcó,
i una esfera d'estrelles
ha dut al cel la primavera.
No puc pas anar a dormir,
que vull estar sempre aquí
per contemplar-li la bellesa
a aquesta nit del mes d'abril.
La lluna en quart creixent
ja travessa la finestra
mentre els somnis obren les portes
a un món de màgia, llum i contes.
Desfilen fins l'albada
les bruixes i les fades
ballant amb els satèl·lits i els estels
que esvairà el primer raig de matinada.
Quin poema més bonic, Isabel.Me'l desixwa per al bloc?
ResponEliminaBesadetes màgiques