Una abraçada al bosc
dels colors del foc
el disfressen de tardor.
Roig a les fulles de l'auró,
groc al brancam del castanyer,
taronja cremat sota el sol
i tots els marrons del món.
Conserven el seu verd
les fines fulles del pi,
l'alzina i el romaní
quan l'estiu toca a la fi.
M'encanta aquest poema, Isabel.
ResponEliminaJa veig que vas afegint coses al bloc. Fotografa, mestra, poeta, viatjera i bona amiga... eres una perla, xicona.
Petonets i bon cap de setmana
Gràcies, Salvia. Ets molt generosa.
ResponEliminaIsabel