dilluns, 24 de setembre del 2007

Fruir

Fruir d’un cop de vent

quan la tardor es fa omnipresent.



Saltar pels tolls de fang,

passejar un cistell molt gran

per omplir-lo de bolets,

contemplar el cel fins el tard

per fugir de les tempestes...



Fer del bosc nostre palau,

cantar i ballar amb les teranyines,

trepitjar amb delí la molsa,

sentir el vol d’un trencapinyes.








2 comentaris:

  1. M'encanten aquests últims poemes "per a dormir". Eres un pou d'imaginació.
    Moltes besadetes
    Salvia

    ResponElimina