Ha quedat anclada al cel

Ha quedat anclada al cel
mitja lluna avui,
no ha marxat aquest matí.

Nítida, densa i transparent
vistosament extemporània
envoltada del blau esfèric solemne
que ens anuncia l'arribada del novembre.

Matinera, insistent
fins ben entrada la llum solar extrema.
S'apaivaga la imatge lunar lentament
i s'esvaeix no sé quan exactament.

Roman el sol al cel tot el dia.
I de nit, tornarà la lluna a presidir un espai
que és refugi de les bruixes
pels aquelarres misteriosos reeixides,
i cau fosc d'ànimes pelegrines
de les ànimes furtives,
de les ànimes que nien entre les flames divines...

Saltirons

Sol impecable,

rei diürn al cel,

llueix implacable,

per foragitar el fred

que s'atansa perillosament.

*

Quan acaba octubre

l'oratge solemne

atreu l'atenció,

i anem fent saltirons

des de l'hora més del rellotge

a la veu del meteoròleg,

monstre ferotge de la informació.

*

Lluna minvant

Lluna minvant,

-la més gran de l'any-

amb corona brillant

presidint un gran escenari.

*

El preludi necessari

perquè bruixes, esquelets,

esperits, rats penats i fantasmes

sortin de l'anonimat

i ens facin tremolar

amb la por més fosca.

*

La lluna minvant.

Melodia

Hi ha un concert
al bosc de pins,
hi ha un concert
amb melodia.

El pit-roig està cantant,
li contesta l’oreneta,
el pardal marxa volant,
la granota està contenta.

Hi ha un concert
al bosc de pins,
hi ha un concert
amb melodia.

Tempesta

Hi ha tempesta
al camp de blat;
hi ha tempesta,
m'ha semblat.

Surt el sol,
para la pluja.
Surt el sol,
un núvol juga.

I al camp de blat
sense tempesta
tothom està de festa.

Cinc cèntims

Petita i callada,
fang a les soles,
i el cel als ulls
caminava cap al camp.

Agafà un enciam
i deixà allà, al forat,
cinc cèntims i un salt.

Mil gotes

Mil gotes ben mullades

s’escapen cap a terra,

mil gotes ben humides,

cauen tristes al matí.

S’animen altres mil,

van contentes fent carrera,

tot veient com espavilen

flors i plantes del jardí.

I corrents altres mil gotes,

cauen fortes i felices

sobre el meu paraigües nou

que estreno jo quan plou.

Quan cau

Quan cau la pluja com una cortina

i la il·lumina un fanal al carrer,

quan esquitxa en precipitar-se del cel

i a sota un portal qualsevol et retè,

quan el temps passa i s'acaba i no para de ploure

i surts i t'exposes a aquell mullader,

et posseeix la roba, l'esperit i el cabell...

ets només gotes de pluja sobre el teu alè.

Xip, xap

Cau la pluja,
mulla el cap,
xip, xap.

Cau la pluja,
fa un bassal,
xip, xap.

Cau la pluja
sobre el mar,
xip, xap.

Cau la pluja,
surt el sol,
xip, xop.

Cau la pluja,
veig un arc,
xap, xip,
xip, xap.

Dansa de lletres

*

Dansa de lletres,

coreografia de mots

que, musicats pel vent,

immobilitzaran l'atzar de ser
o seran no res.

*

Llisquem pel temps

Llisquem pel temps
com la pluja pel nenúfar
i pel baladre aïllat el vent.

Anem, anem, anem
amb ritme secret.

Les nostres petjades ens acompanyen.

Poema de Castanyada

Regna el primer fred
sota l'auspici dels panellets,
la collita dels fruits secs
i la princesa ufana avui festejada.

Oh, protagonista de la Castanyada,
oh, castanya ja madurada,
oh, fruit daurat de la tardor!

Estrella a la llar de foc,
contemporània de les carabasses,
els moniatos i els rovellons,
sàvia castanya que omples paperines,
disfresses iaies
i omples de fum l'ambient
tot anunciant un hivern ja incipient.

Suraven

Suraven ahir al mar

punts iridescents i irradiants.

Ignorem si il·luminava més el sol

que l'aigua viva i reflectant,

aquella massa viva inquieta,

enlluernadora. Era un flash.

Anant a buscar bolets

M’atabalo al matí

respirant feliç l’ambient humit

i ensumant aquella olor que a la tardor destil·la el bosc

mentre m’esgarrinxo els turmells

i se m’omplen de fang les soles de les botes...

La mirada fixa al terra

obviant del tot els detalls i fenòmens de l’oratge,

evocant en silenci els èxits micològics d’altre temps...

Les primeres alegries venen d’un descobriment

sota un turonet cobert per la pinassa:

uns rovellons tendres i sans, objecte prioritari del desig.

I així successivament aniré trobant-ne més,

ara aquí, ara allà,

al costat d’aquelles pedres,

a la vora de la molsa,

a un camí poc transitat,

entre les herbes mal crescudes,

sota un pi amb el tronc pelat,

caminant sense parar,

furgant a la pineda

i esperant sempre fruir

d’una troballa per fer créixer l’encís.

I el rovell vinós que em taca els dits,

i el suc taronja que es solidifica a la pell del pinetell,

i el tacte flonjo gelatinós i aromàtic de les llenegues,

i el posat de salut flagrant del rossinyol

i aquella idiosincràsia humil i alhora digna del camagroc...

I una col·lecció vistosa dins del cistell

per passejar-la per tot el poble,

anar i venir com per casualitat,

parar-me a parlar amb els coneguts,

pregunta’ls-hi per la família i per l’estiu,

i ensenyar a tothom com de passada

la triomfant collita pròpia.

Sopar el bolets a casa

tancar els ulls,

veure’ls a dojo,

dormir plàcidament...

I a l’endemà, tornar a començar.

De cop un cop

Tanca de cop la porta un cop de vent
i un cop més un núvol gris domina el cel.

Ha estat un cop sec, ensordidor
i de cop he sentit un altre cop la por.

Hi ha moltes forces misterioses
que ens esgarrifen cada cop,
només cal que un cop de vent
tanqui la porta de cop un altre cop.

Les lletres

Les lletres s'ordenen al cor dels mots,
reserven al cervell de qui escriu la plaça,
doncs no volen absentar-se
quan les reclama una ineludible presència
per actuar amb oportunitat.

I se senten útils les lletres
tenen confiança, són solidàries,
se saben imprescindibles.

Saben que soles, les lletres, no són res.

Les magranes, esberlades

Les magranes, esberlades.
Les fulles grogues dels arbres pertinents
aterrant al ritme que marca el vent.

I els caquis madurant,
i les últimes figues trencant la pell,
i els codonys i les pomes
daurant-se al sol de l'octubre...

Camí

Trepitjar un camí cobert d'aigua,
veure com brolla neta i transparent,
sentir el soroll que fa quan canta
i prendre l'ombra entre el verd que va creixent.


Contemplar les generoses nogueres,
caminar una mica més veient els esquirols
que ens miren atents des dels troncs dels arbres de ribera.



Anar pujant camí amunt
i respirar aromes de pins i la dolçor de les figueres...

Poema negre

Una nit fosca,
el cos d'una mosca,
la tinta xinesa,
el pèl del gat persa,
la mina de carbó,
el carbó d'una mina immensa
i les lletres que surten del retolador.

Poema blanc

La neu, la llet, la llana,
la sal, el núvol, l'albada...

I la llum més blanca
que la lluna emmiralla.

Poema roig

POEMA ROIG



La rosella i el foc,
una posta de sol.


La pell d'una poma,
el rave per fora,
la lava que brolla
i el color del teu cor.

Poema blau

POEMA BLAU




El mar.
El cel.

El nostre Planeta
que és la Terra.

I la meva carpeta
per guardar la llibreta.

Poema groc

Poema groc


La llum del sol,,
el pètals d'una flor,
les fulles daurades
que juguen amb les ventades
els dilluns de tardor.

El plàtan , la palla ,
la sorra de la platja
i cada taca
del tigre i la girafa.

Poema Verd

Poema verd


Una eruga i la fulla,
la poma, el pi,
i el camp a l'abril.

L'herba del prat
i l'enciam al plat.

T'empeny el temps

T'empeny el temps,
t'aboca implacable
cap al que encara no has viscut,
et col·loca imparable
a l'immediat futur.

*

Són les nits els reptes
del camí dels minuts,
són les festes les fites
de l'arxiu temporal,
són els anys que t'estiren
a simular que ets gran,
són els segles que testimonien
el pas del temps cap al davant.

*

Escàner amb fons sonor

Totes les aus esquives

posen fons sonor al bosc;

s’amaguen rere els troncs,

volen fugint de les mirades...

*

El raspinell, el reietó i les mallerengues

juguen a fet i amagar entre les branques.

Són ombres, són trins, són sons

que musiquen mon escàner visual

agranant un viu sòl forestal.

*

Record

Duc encara al nas
el record intens de la resina,
la humitat del fang
i la molsa amb les pinyes.

*
I la presència encara indecisa
de la tardor a la vegetació:
alguna branca enrogida,
fulles torrades sense futur,
el contrast de sa limitada vida
amb el verd intens dels avets.


*
I un cel blau amb algun núvol
per emmarcar els raigs de sol
que fan esclatar els rovellons
al sòl màgic del bosc.

*

La feina dels mots

Ballen els mots per la pantalla,
solemnes fan un rondó,
es marquen un pasdoble o un vals del Tirol
i busquen amb avidesa una veu per la cançó.


La lletra ja està feta:
és la feina exclusiva dels mots
quan ballen amb coherència
i regalen harmonia al món.

Ballen tots

S'enteranyina el cel
a aquella hora incerta de la tarda
a ritme del silenci extrem.


Cauen unes gotes amb embranzida
que han pres el primer lloc.


Ara fan una festa els cargols,
treuen el cap, treuen el cos,
mouen antenes fins que és fosc,
ballen sota el xàfec, ballen tots...


I quan sigui negre nit
l'aigua i la terra seran fang
i els cargols fugint patinaran.


Degota encara el cel
fins que a la fi brilla un estel.

Buscarem

Buscarem un refugi, un aixopluc.

*

Caminarem totes les hores,

passejarem els peus cansats

fins trobar un ferm pentagrama

per ubicar-ne les notes

que ens esquitxen dins del cap.

*

Buscarem un refugi, un aixopluc

als sons que canten sols.

S'estimben les fulles

S'estimben les fulles,

les despenya el vent,

onegen herbes i canyes,

la tardor se sent.

Les vinyes són garlandes

d'or vell i foc ardent.

Balla el sol al capvespre:

és la dansa de tancar

a la capsa fosca de la nit

els colors de la natura

fins que els tregui l'endemà

l'albada a pasturar.

I sortiran escampats pel camp

el cel i les muntanyes, pel mar,

les illes i les obagues i les solanes,

i derivaran cada dia poc a poc

cap el torrat iridiscent més poderós

amb que signa el seu quadre la tardor.

Hi ha un verd

Hi ha un verd a la Cerdanya
que no figura als manuals:
és un relleu d'herba als prats
sota el sol de mitja tarda.

És el brancam de la noguera.
És tot l'arbrat que hi ha als camps.
És la llum que fuig del sòl.
És la verdor cobrint la terra
fil per randa a cada vall.
És l'aigua del riu fent de mirall
i els vorals crescuts de cada llera.

Estrenem el mes d'octubre

Estrenem el mes d'octubre
per a arxivar cada matís del verd
i renovar els colors inversemblants
que la tardor durà a boscos i camps.

Estrenem el mes d'octubre

per tancar un estiu tardà

i encarar amb embranzida l'escalada

cap a la dispensa hivernal ben gestionada.

Estrenem el mes d'octubre

per a inventariar la remor de l'oci passat

i perfilar projectes que el futur ha de signar

amb rúbrica de beneplàcit ponderat.