Quan cau la pluja com una cortina
i la il·lumina un fanal al carrer,
quan esquitxa en precipitar-se del cel
i a sota un portal qualsevol et retè,
quan el temps passa i s'acaba i no para de ploure
i surts i t'exposes a aquell mullader,
et posseeix la roba, l'esperit i el cabell...
ets només gotes de pluja sobre el teu alè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada