dissabte, 9 de febrer del 2008

Cal que plogui

Cal esperar que caigui aigua clara,

cal desitjar que arribin els dies amb núvols grisos al cel,

cal que la pluja tregui ombrel·les al carrer.



Cal que regui els camps,

que ompli els llacs i pantans,

que els seu ritme ressusciti nostàlgies,

que dipositi gotes brillants sobre els verds.



Que refresqui teulades,

que netegi terrats,

que nodreixi la saba dels arbres

que reviscoli cargols i aranyes,

que emmiralli la màgia als pous,

que acaroni les plantes

i alimenti el sòl i l'humus del bosc.



Que ens procuri una viva primavera

amb flors de colors als pètals i poncelles,

verd vegetal, la gamma sencera,

pinsans, abellerols, orenetes i cueretes,

salut sobre els camps i reflexos aquosos al terra.



Que deixi gotes de vida navegant pels vidres

amb circuïts aleatoris fins que el sol les abdueixi.

Cal, cal que plogui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada