dilluns, 7 d’abril del 2008

Tèrbol, fumat

Tèrbol, fumat,

com una teranyina.

Fosc, tapat,

sembla un au de rapinya

acorralant una rata espantada.

Com un matalàs vell de llana,

cataracta mineral,

boira celestial entre bruta i blanca.
*

S'ha menjat els raigs

ha engolit la llum,

el cel ha devorat el sol.

Ja és un astre esporuguit,

el dia ha nascut trist.

Tan sols l'entusiasme d'un ruixat,

les gotes braves d'una pluja esperada,

tan sols un núvol generós

ens retornarà el somriure, l'alegria de viure.

Tan sols.


*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada