diumenge, 6 de juliol del 2008

Et segresta la lluna

Un filet corb de llum
incrustat a un cel de foc
quan la nit encara dubta
i la tarda ja és record.

Flueix el temps, s'atura,
et segresta l'arc de lluna.
Viatges a un lloc remot,
deixant un forat al món.

I quan et desperta l'alba
ets pell d'aiguamarina
amb pigues de granat,
fins que tornes de cop
i saps que ja has somiat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada