dijous, 3 de juliol del 2008

Reguitzell de gavines




Humitat a la cara,

sembla que res mai més serà sec.
Olor d alga, salabror a tot l ambient.
Reguitzell de gavines que criden
i canten a l aire silent.
La tarda cau sobirana presencial
gris i espartana sobre l aigua essencial
que marca frontera fonedissa
entre l adéu d Alfonsina i la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada