Nit d'estels,
llums sobre el mar
que a la foscor del cel
lluint-se espurnegen.
El meu vaixell
solca l'aigua
com si fos de dia,
que la Polar ens guia.
Nit d'estels,
fosca i sense lluna.
Quan surt el sol,
la negror s'oblida.
I en contemplar els blaus,
un poeta somia.
llums sobre el mar
que a la foscor del cel
lluint-se espurnegen.
El meu vaixell
solca l'aigua
com si fos de dia,
que la Polar ens guia.
Nit d'estels,
fosca i sense lluna.
Quan surt el sol,
la negror s'oblida.
I en contemplar els blaus,
un poeta somia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada