Reflexions

Carregar cada matí l'arxiu de la memòria,
re-emprendre de nou el camí de sempre
trepitjant petjades a l'asfalt que al setembre
ens xucla cap a la nebulosa quotidiana de ciutat.

Revisar al carnet el nostre nom
i decidir que ens incorporarem a la tasca encomanada,
col·locar a un racó tancat les imatges de les vacances
i somriure amargament al davant del calendari avui inhòspit.

Ser persona de pro (o no)
i saber que tot procés és dinàmic al rellotge del temps.