dimecres, 8 d’octubre del 2008

Poema de la nit



Extrema la foscor que cau sobre la terra,

punts brillants a dalt, a l'alta semiesfera.

La son que ens tanca a l'ull cada parpella

i aquella llarga, sovint interminable espera
a que surti el sol darrera els vidres de la finestra...




*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada