Dilluns per estrenar la setmana.
El dia ancestral de la Lluna
ens empeny cap al dimarts,
que és el dia del planeta Mart.
Arribem al dimecres,
Mercuri apareix faci calor o fred,
Júpiter ens porta el dijous agafat del bracet
i divendres ve amb Venus en secret.
Saturn ens regala el dissabte.
I arriba diumenge, el dia del Sol,
que irradia llum a la lluna
per estrenar la setmana un dilluns.
Treus mocs, treus baves,
plores i crides i plores,
llampegues i trones.
Com la pluja,
tot ho innundes.
Com el vent,
la pau em prends.
Tots som un pou de vida,
tots vivim amb la mort
amagada a una guarida
que ens agafarà de la mà
a poc a poc, o un dia de cop.
Si l’alè es cansa
i l’ombra ens domina.
Si un mal cop de sort
al no- res ens deriva.
Si un esdeveniment
ens paralitza el cor.
Si un joc del destí
ens fa perdre la partida amb la vida,
ja saben els altres que érem part d’un tot
i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,
i amb les flors i el foc l’eterna fugida.
I serem record,
i serem la baula
d’una cadena que ens uneix a tots
al misteriós món de la vida,
al misteriós món de la mort.
Cada matí surt el sol.
Avui, però,
lluirà nítid,
lluirà més nítid i clar.
El dia després del dimarts
posterior al primer dilluns
del mes de novembre
d’un any amb projectes.
D’un demà de progrés?
El dia que pinta
amb nova tinta
el futur al món.
O serà a un tros del món?
Basals lluents a cada pas
on s’ofeguen fulles seques.
Són miralls intermitents
plens de pluja atrapada,
breus llacunes urbanes
per mullar-nos els dos peus
i posar màgia de llum i aigua
a cada passejada.
*
Feixos de llum acolorida
ens decoren nits de pluja;
surten dels semàfors,
surten dels fanals,
surten dels cotxes que circulen
i dels rètols comercials.
Feixos de llum
que travessen la ciutat,
que il·luminen els basalts
i fan a la foscor un festival.
Feixos de llum
que transformen els paraigües,
que ens mostren carrers lluents
i donen màgia a l’aigua del cel.
Feixos de llum intermitent,
feixos de llum incandescent,
alguns són halo ja directament
i titil·len a poc a poc radialment.
Ens disfressen la ciutat
amb un paisatge literari
rítmic sonor i musicat.
Assassins dels animals,
actueu a la tardor amb impunitat,
i no sabeu que amb cada tret
dispareu contra els somnis de la gent.
Feu del bosc
un lloc molt perillós,
feu del món
un pou farcit de por.
Feu de la paret
un lleig indret,
assassins caçadors,
penjant a cada clau el cap d'un mort.
Li costa al sol
aixecar-se al matí,
té mandra per sortir,
té mandra per lluir.
Surt tard,
surt trist.
Li costa al sol
aixecar-se al matí.
Temps de canvi
i pluges agosarades
per mantenir el bosc humit,
temps de canvi
i núvols àgils
que el vent fa voleiar
amb les fulles que la tardor
ha volgut tintar.
Crisantems, cireretes d’arboç,
molta feina pel pastor
i esperar que passi ràpid el temps
per entrar aviat a l’hivern
i amagar armes i caçadors.
I esperar que la Hvala s’endinsi a les muntanyes
i que ningú la vulgui molestar
que les ósses convidades
han de viure lliures per saltar.
I esperar que un mes tan llarg
ens regali espectacles naturals,
tempestes, raigs de sol i aixoplucs
i amagatalls d’escalfor, flama i caliu.
I esperar que als indrets amb primavera
es desfacin plàcidament les geleres,
revisqui la Natura sota el sol
i preparin els Nadals amb vacances a les platges.
Ha perdut el cel la transparència.
Blanca boira, gris fluït,
aquarel·la aigualida
tot el dia fins la nit.
I aquell fred que surt de dins,
que et gela, que et flagel·la,
que t’envolta fosc i trist...
I saber que serà llarga
la dura temporada,
que la pluja té presencia assegurada,
que el mapa així ho garanteix
i que ja està anunciada la primera nevada.
I dir: al mal temps,
bona cara.
