Dauren

Dauren la tarda el últims raigs,
fan brillar els verds més tendres,
entren a la vermellor dels hibiscus.
Queda immòbil, estàtic i sobirà el llorer.

No es mou ni un bri d'herba,
el cel és d'un blau encara lluminós,
li queden, però, pocs substanciosos minuts
perquè la foscor marqui el ritme de la nit
i ens serveixi un tros de lluna envoltat d'estels.

S'aiguabarregen de cop molts perfums:
la dolçor del gessamí,
la humitat del mar veí,
els records de molts estius viscuts...

Són las tardes de juliol

Són las tardes de juliol
pous il·limitats de vida.

Aglutinen migdiada,
bany de sol i platja,
berenar un gelat amb nata,
caminar per la muntanya
buidant una bossa de patates.

Aglutinen mirades,
lectures de llibres,
aventures d'herois i batalles,
històries d'astronautes
i cantates d'estiu amb armonia fins al vespre

Són les tardes de juliol.

El mar és un cristall

El mar és un cristall,
el sol hi pren un bany
i esmicola l'aigua cada raig.

El retorna fet diamants
de diminuta fractura i molts quirats.

Tot el dia la llum canvia
i molts blaus li posen fons.

Un dia és un regal

No cal encendre el llum a dins la cambra
que fa ja estona l'albada hi fica el sol.
Malgrat la persiana mig tancada,
malgrat aquesta son enganxada al cap,
malgrat la temptació mai escoltada
de quedar-te al llit de manera il·limitada,
t'aixeques considerant que un dia és un regal.