dilluns, 12 de gener del 2009

Lluna plena

Nit serena de gener
cel negre amb lluna plena;
disc de llum que hi navega,
disc daurat de l'univers.


Nit serena de gener,
cel negre amb lluna plena;
fa més fosc el seu entorn
i em demana aquest poema.


Per lluir de nit la llum del sol,
per embellir les hores més fredes,
per daurar la neu i el gebre
ha sortit avui la lluna plena.




2 comentaris:

  1. Li pots recitar a en Martí (no tardis gaire, que la lluna plena decreix de seguida, i la propera lluna plena ja no serà de gener i el poema ja no servirà).
    Isabel

    ResponElimina