Fan cua els mots al cap
per anar sortint pels dits
amb l'harmonia estructural
que els hi atorga el seu propi pàlpit vital.
Es belluguen adients,
concorden,
es reclamen mútuament
sense batusses ni escletxes,
tranquils, fluint serenament.
Apareixen en pantalla,
fent línies, sent lletres.
I entre l'acurada puntuació,
els mots composen els poemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada