dilluns, 23 de març del 2009

La vida quotidiana dels mots





Es filtren per les escletxes,

s'esmicolen,
fugen eteris de l'espai,
devenen font d'esplai,
traspuen el temps,
flueixen pels sentits
desbordant paràmetres
els mots, oh! vells amics.

Opten per la independència
i de cop i volta fan conglomerats:
necessiten solidària companyia
per precisar fi acotant significats.

Demanen majúscules i accents
per a ser elegants, lluïts i solvents.
Són oportuns, destaquen per l'eficàcia
i per sol·licitar ajut a l'oblit dels vents,
són bàlsam a voltes, són teràpia,
son foc, bombes volcàniques
o les punxes de l'acàcia.

Festegen amb les tecles,
s'inverteixen al mirall,
són articulació, són tinta i són sons,
són pels poetes les veus del cor,
són... els molt estimats mots.




*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada