dimarts, 24 de març del 2009

T'aboca la Poesia


Quan el poema neix ja fet,
quan les tecles matinen
i l'albada el beneeix.

Quan s'imposa a tot el vers,
quan l'entorn desapareix
i les paraules són el món.

És què t'aboca la Poesia
a entrar al cau dels mots
per ser rata de la lletra.



***



2 comentaris:

  1. va, passa pel meu blog, rata de lletra!

    ResponElimina
  2. La rata de lletra s'ha posat de tots els colors en passar pel teu blog, Montse.
    Quina memòria! Quina exageració! Quin valor! Quin estil!
    Gràcies!
    Has de saber que jo TAMBÉ vaig parlar molt bé de tu en públic, davant de tothom, a la trobada de poetes de Vilafranca.

    ResponElimina