dimecres, 4 de març del 2009

Tènue és la pluja

Tènue és la pluja i constant
que abrillanta llambordes
i llisca per sobre l'asfalt,

demana obertura de paraigües
per omplir els carrers d'anonimat.

Aïllament fantasmal,
transit humà sense ombres,
a corre-cuita, d'aquí cap allà,
sembla que tothom sap
cap a on ha d'anar.


Esquitxades, cel brut
amb núvols blanc tèrbol.
Tinc, tenim set de llum.
I quan es faci fosc,
semàfors i rètols
seran fonts de raigs.
I grinyolarà el transit rodat
per damunt del silenci
que una nit plujosa ha instaurat.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada