Jo dubto,
tu dubtes,
ell dubta
ella dubta
nosaltres dubtem
alguns dubtem
tots dubtem
pocs dubtem
vosaltres dubteu
alguns dubteu
tots dubteu
pocs dubteu
ells dubten
elles dubten
alguns dubten
tots dubten
pocs dubten.
Qui dubta?
Veus verd?
Veus blau?
tu dubtes,
ell dubta
ella dubta
nosaltres dubtem
alguns dubtem
tots dubtem
pocs dubtem
vosaltres dubteu
alguns dubteu
tots dubteu
pocs dubteu
ells dubten
elles dubten
alguns dubten
tots dubten
pocs dubten.
Qui dubta?
Veus verd?
Veus blau?
Post inspirat al fragment:
"En xinès i japonès el verd i el blau es perceben com diferents variacions d'un mateix color, que reb el nom de 青."
De l'entrada "Els noms dels colors" del Blog "Idees i contraidees"
Està clarissim, jo veig vermell.
ResponEliminaMontse
Inversemblants els laberints de la percepció!
ResponEliminaBonica foto, bonic poema. Certament la percepció dels colors a l'igual que de les coses és molt personal.
ResponEliminaEm quedo amb els dos: el verd i el blau.
Ets una gran productora de poemes.
Felicitats.
Gràcies Esmeralda!
ResponElimina