dimarts, 14 d’abril del 2009

Relleu


Arestes, angles, corbes
d'un relleu canviant
que mou les seves formes
a caprici del vent jugant.

6 comentaris:

  1. Benvinguda Isabel!
    Sempre que veig una foto del desert no puc evitar recordar-me de la meva terra.

    Et deixo una estrofa del meu estimat professor i amic: Jose Antonio Labordeta amb la que m'identifico.

    Somos
    igual que nuestra tierra
    suaves como la arcilla
    duros del roquedal.

    Sempre és reconfortant llegir els teus poemes.

    ResponElimina
  2. Polvo, niebla, viento y sol
    y donde hay agua, una huerta...

    ResponElimina
  3. Regresaré a la casa,
    la casa de mi padre,
    abriré la ventana
    y que la limpie el aire.

    A veure si resulta que compartim TERRA.

    Que descansis.

    ResponElimina
  4. Sí, compartim Terra: som del mateix Planeta...
    També compartim Labordeta.

    I no, no soc d'Aragó.

    ResponElimina
  5. Preciós haikú i preciosa fotografia!

    ResponElimina