Treure el cap per la finestra,
el primer gest del nou dia:
beure la brisa amb avidesa
i sentir les llums amb alegria.
Endevinar hores plenes de vida
per traginar l'alè amb sensatesa
sota aquest blau lluminós de primavera
pels camins que dissenyem sobre la Terra.
I viure-hi amb afany,
un somriure a la mirada
el cervell abocat al món
i la paraula assossegada...
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada