Aquest és el post mil
d'un blog de poesia
que va néixer ja fa temps
i creix una mica cada dia.
S'alimenta de la vida,
s'abasteix amb pulcritud
de paraules cada minut
coreografiades per la rima.
Hi ha festa avui al blog
amb ball, sarau i alegria,
que no es celebra cada dia
tenir a dins mil posts.
Solemne i feliç
acumula mots el lloc
amb dibuixos i fotografies
per il·lustrar tanta poesia.
Tanta poesia...
1.000 Felicitats
ResponEliminaDolors
Gràcies, Dolors!
ResponEliminaÉs una passada !!! 1000 poesies !!
ResponElimina1000 petons Isabel.
Gràcies, Esmeralda!
ResponEliminaCom qui no vol la cosa...
MOLTES FELICITATSSSSSS, ISABEL !
ResponEliminaNo és gens fàcil arribar a 1000 post i menys amb qualitat, és realment meritori!!!
Saps que no puc venir gaire sovint, però sempre llegeixo els teus "inicis".
No ho deixis mai!!!
Rep una abraçada!
Assumpta,
ResponEliminaMoltes gràcies, estic com la nena del dibuix...
Isabel, feia dies que no entrava... se m'havia passat, això! Com pot ser, eh? eh? eh?
ResponEliminaMIL POSTS!!! madredelamorhermoso!
MOLTES FELICITATS! (on és la festa?)
Montse/Arare,
ResponEliminaAaaaaaaaaaah! les nenes que arriben tard es queden sense festa... Una festa de síl·labes oloroses, de les fades del bosc, d'una tribu d'ornitorincs equilibristes amb pluja de colors tota la tarda... Però ja s'ha acabat, ho sento. A veure si un altre dia arribem a l'hora!
el que em sap més greu és haver-me perdut els ornitorrincs! ÔÔ
ResponEliminaAh! ja preguntaren per tu, ja...
ResponElimina