De la tarda a la nit

Foto: illa de Mazzorbo (Venecia)

Quan la tarda enfila un passeig de llum
i les hores llisquen suaus,
quan s'endevina ja el capvespre
amb incipients volums
que pinten de rosats al cel un bell espectre.

Quan el dia s'ha fet còmplice del sol
per madurar el temps, la vida i els éssers.
Quan al llindar del ball terrestre
tanquem l'escenari d'un dia ja finit.

Comença un nou projecte:
el trencaclosques que la nit
ens regala tan sovint
-cada dia una vegada-
fet de peces d'un astrònom arquitecte
a un cel que lentament va enfosquint.

Nebuloses, constel·lacions,
pluges estivals d'estels,
planetes, la lluna, cometes, satèl·lits
i tota la magnificència de l'Univers.

El marc sublim pel dolç insomni
farcit de màgia i encantaments,
vols de bruixes amb les escombres,
velles històries cau de misteris
i aquells mots d'embarbussaments
que serveixen per fer encanteris.


***