Pregunta de cendra,
resposta de mort.
Vaig percebre un cos caducat
-vidre als ulls, pell de plexiglàs-
un rellotge aturat
-velles campanes, tic-tac-
i un plàstic momificat amb mots,
oblidats vestigis d’un antic món.
Em preguntes què vaig veure,
i com que no em pots entendre
et recitaré amb sorolls malcarats
la teranyina mental que he guardat,
doncs sense paraules no pots copsar
l'abast del què vaig veure, del què jo sé.
Brmmmmmm bummm
Prkggrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr frgggggggggg!
Em preguntes què vaig veure...
Aquest text participa al 116è joc literari que proposa en Jesus M. Tibau al seu blog "Tens un racó dins del món"
oh, moltes gràcies pel teu text
ResponEliminaohhhhh! jo també es preciós!
ResponEliminam'encanta Isabel, molt bo.
una abraçada
Gràcies, Sandra!
ResponEliminaHe llegit el teu text i té molt d'encant.
Realment, és preciós!!! A mi també m'ha agradat molt!
ResponEliminaMolt bonic!
ResponEliminaGràcies, Thera. Esperem que mai es faci realitat!
ResponEliminaEl teu text és lúcid, precís i preciós.
Marta, gràcies pel teu comentari. I dir-te que he tingut el plaer de conèixer el teu blog.
La teva participació al joc literari
és entranyable, i retrata un món que forma part de la memòria col·lectiva.
Gràcies, Isabel! Ja he vist el teu comentari en el meu blog.
ResponEliminaLes teves poesies són precioses.