dijous, 16 de juliol del 2009

L'olivera



A sol i serena
passa l'olivera
l'existència sencera.

Sota les estrelles,
sota els dies més blaus,
sota pluges i tempestes,
sota la lluna canviant.

Hi creixen les olives,
s'inflen al ras
seran aixeta d'oli,
seran banquet al plat.




***


a

6 comentaris:

  1. assumpta8:42 p. m.

    I per aquí, terra de bon oli, els últims dies els passa amb l'abric d'una mantellina blanca (la boira).
    ;)

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel8:56 p. m.

    Quina sort teniu... (ho dic pel bon oli)

    ResponElimina
  3. Unknown10:32 a. m.

    Bona foto per il·lustrar el teu poema (una mica cremada però)

    ResponElimina
  4. Isabel Barriel10:45 a. m.

    Bona foto... sí. De bona màquina. He forçat el color amb el Picasa per tal de destacar les olives.

    ResponElimina
  5. Sàlvia3:18 a. m.

    Fantàstic poema, Isabel. Me'l guarde.

    Besadetes amb un ragim d'oli

    ResponElimina
  6. Isabel Barriel8:55 a. m.

    tot teu!

    ResponElimina