Van caure molts pinyons al mar;
un d'ells restà penjat
a les roques costaneres,
sota el penya-segat.
El pinyó hi va germinar
i anava alçant-se el pi
a recer de les onades,
al mig de l'ambient marí.
I ara, veiem un paisatge zen.
Rep el pi més solitari
aigua del cel i algun cop de vent.
I mirades de banyistes amb plaer.
un d'ells restà penjat
a les roques costaneres,
sota el penya-segat.
El pinyó hi va germinar
i anava alçant-se el pi
a recer de les onades,
al mig de l'ambient marí.
I ara, veiem un paisatge zen.
Rep el pi més solitari
aigua del cel i algun cop de vent.
I mirades de banyistes amb plaer.
Certament, té molt mèrit que aquest pi resisteixi la situació on està. Per cert, On està?
ResponEliminaQue bé trobar un altra bloc poètic!
Gracies per seguir-me
Petons
sí fra miquel, sí, és un pi-heroi!
ResponEliminaEstà a la Cala Canyelles (Lloret, anat cap a Tossa).
Gràcies a tu!