(Gràcies, Sther. Fantàstica il·lustració!)
El temps ens tanca portes,
va aplegant arxius passats.
Esfuma les vacances
i ens duu als rails de la quotidianitat.
Jo tinc les rodes quadrades
i no les puc fer girar;
el temps demana coses
difícils de gestionar.
I de vegades, tot i tenir-les rodones, n'hi ha qui s'entesta en posar-nos-hi pals...
ResponEliminasón les rodes les que ens fan rodar?
ResponEliminaenguany tinc ganes de tornar a la rutina, malgrat que això representi la fi de les vacances... el dia 1 començo i el dia 14 tots els meus nens i nenes!
ResponEliminaNo fumis! ja? Ostres!
ResponElimina(me l'he copiat al blog, hehehe)
Assumpta,
ResponEliminaA aquestes alçades d'agost, els pals neixen al propi calendari...
Jesus,
Pregunta de resposta complicada...mmmmmmmmmmmmmmm...
(I em vaig quedar en reflexió per in aeternum mentre tothom m'avançava amb dúctil vitalitat i jo anava quedant aturadaaaaaaaaaaaaaa)
Ai!!! q m'espavilo de cop!
Núria,
Et reverencio verd d'enveja... ho dius de veritat????
Ster,
Ja veus... ara vaig al teu blog a veure què...
A tots i a totes us desitjo retorns de les vacances moderadament afables.
ResponElimina