diumenge, 30 d’agost del 2009

Horitzons propers




Estrets els carrers,
grises les façanes.

Nits sense cel,
horitzons propers.

Massa propers.
Fronteres conegudes
pels gestos vells,
els paisatges de sempre
i els temps permanents.



a

2 comentaris:

  1. Sàlvia10:35 p. m.

    Amb les piles recarregades i les butxaques plenes de records (i algun gra de sorra que no val deixar-te) et desitjo un supermegaesplèndit començament de curs, amb poesia.

    Besadetes, amiga.

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel6:55 a. m.

    Gran desig el teu, Sàlvia... m'impregno amb ell i que tot sigui com ha de ser, o millor.

    Sense grips ni crisi ni penes ni síndromes. Amb poesia i empentes de llum.

    Per a tu, molta energia, clarividència i sentits.

    ResponElimina