Carquinyolis ben tallats,
capa fina d'aquell conglomerat
que amalgama amb equilibri
farina, sucre, ametlles i llevat.
Conjunt ben sedimentat
que el forn ha acaronat
en harmonia de textures
i sabor de dolces mixtures.
Conservaran dies en sec
aquell cruixent en trencar-se a la boca
i modificaran el seu propi ens
si els remulles en llet previament.
***
Ya te ha dado tiempo de probarlos?
ResponEliminaQué rápida
Casi no quedan...
ResponEliminabuf, això no es fa! quina ganaaaaaaaaaa!!!
ResponEliminatrobo que ens he d'acostumar a lloar les coses bones (encara que es diguin carquinyolis- trobo que és un nom ridícul-), sobretot si els ha fet la teva germana (vull dir la meva) i a sobre te'ls regala per tal de mantenir els nivells de golafreria
ResponElimina