dimecres, 9 de setembre del 2009

Geologia



Salabror a la memòria
des cims més elevats.
Signatura que la història
ens atorga sense esclats.

Geologia,
les muntanyes i les valls
extraordinària fesomia
d'un relleu canviant.

D'un Planeta navegant.



a

4 comentaris:

  1. Jesús M. Tibau8:54 a. m.

    Imposa quedar-se mirant les muntanyes, i adonar-se de la nostra petitesa.
    O de la seva inutilitat, si no les mirem.

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel9:41 a. m.

    sempre, però, hi són...

    ResponElimina
  3. Montse10:06 a. m.

    a mi aquest poema em recorda l'assignatura amb en Cassassas (és que no sóc gaire romàntica, reina)

    :)

    ResponElimina
  4. Isabel Barriel10:38 a. m.

    sí, Montse, sí... recordar en Cassassas en llegir aquest poema és pur romanticisme...
    Són sediments que jo no em reconec. Segur, però, que hi són i m'afalaguen.

    ResponElimina