dimarts, 29 de setembre del 2009

Mirada al terra


Foto: llambordes de Lisboa


Una mirada al terra
ens proporciona gran informació,
doncs és allà la frontera
de tota precipitació.

Pètals blaus,
pinyes noves,
fulles seques,
nius estiuencs.

Pluja forta,
basal-mirall,
reflex dels núvols
d'un cel canviant.


***
a

6 comentaris:

  1. Clidice9:52 a. m.

    Tantes vegades el terra és com un mirall, un llibre obert que ens pot explicar allò que ens envolta o que ens ha envoltat :)

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel10:38 a. m.

    ...i hi queden les petjades dels que l'han trepitjat...

    ResponElimina
  3. Montse4:34 p. m.

    a més, mirar a terra va molt bé per no fotre't de nassos (perdó, perdó)

    Són molt més boniques i poètiques les llambordes que l'asfalt!!!

    ResponElimina
  4. Isabel Barriel5:00 p. m.

    Trobo que avui estas molt encertada Arare, tens tota la raó...tota i tota i tota

    ResponElimina
  5. Núria Talavera11:01 p. m.

    ho trobo molt bonic, la foto i el text. I és cert que sovint això de mirar a terra és tan important... M'agrada ser una dona amb els peus ben afermats al terra :-)

    ResponElimina
  6. Isabel Barriel5:33 a. m.

    gràcies, Núria.
    Està molt bé que t'agradi ser com ets, és una sort.

    ResponElimina