Plou amb tota la força
d'un estiu ressec que s'acaba.
Plou amb tota la força
i els fanals es dupliquen
i les gotes esquitxen;
el terra és mirall
i el cel un tel negre.
Arriba ja el temps
d'aixoplugar-se,
d'estimar un sostre,
d'esperar que l'albada
ens desperti abrigats,
de començar a desplegar
els jerseis de llana,
els diaris per cremar
i els efluvis de la primera tisana.
Plou amb tota la força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada