I... un altre poema de tardor

La tardor es vesteix de boira,

difumina els colors

i enfosqueix prompte la tarda,

que se'n va xuclant records.

Enyorem l'amalgama de calors,

l'ampit que emmirallava el sol

els insectes entre els fruits i les flors

i les llums i els aromes nocturns.

La brisa que enfollia els núvols

i els horitzonts plens de futurs.

Enyorem les hores al ras,

uns minuts de glòria i fast

per a un aiguat amb tronada

i l'olor de l'herba tallada.

Enyorem tots els verds

i la salabror d'alguna albada,

enyorem els coets al cel,

enyorem tantes nits enlluernades...