Quan la foscor més profunda
se'ns instal·la al voltant
plantem el telescopi al prat
per desentrellar els misteris
de les negres nits estelars.
Serà gran la collita:
aprendrem a mirar
i preguntar als planetes,
a les nebuloses,
als meteorits siderals
i a les constel·lacions espacials
difícils qüestions astronòmiques
que intriguen als humans.
Mesures i distàncies,
magnituts colossals,
i secrets orbitals
entre antigues llegendes celestials
i la més actual brossa còsmica...
***
algun dia la brossa còsmica ens donarà un ensurt...
ResponEliminamentrestant, els petitons com en Martí, es pensen que qualsevol llumeta és un estel... santa i poètica innocència.
Bon poema!
sort que hi ha àvies disposades a crear móns paral·lels...
ResponEliminaGràcies!