dimecres, 14 d’octubre del 2009

Sóc el vent

Sóc el vent més sec que bufa,
sóc el vent que mou els núvols,
el que aixeca fulles sota la lluna
i us fa augmentar les pors...
***
El que xiula i empeny portes,
el que trenca branques contra els vidres,
el que us fa trontollar ànima i cos
el que aixeca tempestes,
el que provoca ones gegants
el causant de molts naufragis
el que empeny veles amb fúria
i estimba els vaixells als penyassegats.
El que es calma quan està cansat.


Sóc el vent, el vent del cel i de la Terra,
el que bufa i s'emporta les promeses,
el que fa volar i empeny projectes,
el testimoni del passat
el que existeix des de temps immemorial...
Sóc el vent.



********
***

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada