Ves, què hi farem?

Aixecar-te de nit,

esperar que el cel

vagi aclarint,

que el sol aparegui

precedit per llums

canviants i inversemblants,

acolorides i brillants

que només poden sortir

de la vareta d'una fada,

o dels somnis d'un mag.

Colors d'ambre ancestral,

rosats fugint als taronges,

albada que a ciutat

sembla cinema inventat.

Colors que a poc a poc

es van concentrant

als blaus ben convencionals,

d'aquells que et conviden

a sortir de casa i accelerar els pas.

Els blaus dels primers freds,

els blaus tardorals,

els blaus que al cel

comencen a pintar

la monotonia

i el - ves, què hi farem? de cada dia.