Ha marxat el sol d'estiu
i és l'albada seda blanca
que el primer raig de llum
a un dia fred t'atansa.
Pirategem a migdia la calor,
l'envasem a la mirada
i, en arribar la tarda,
rememorem hores sublims
de tardors ben conservades.
I de sobte,
les aromes del fang
ens sobrevolen l'olfacte
i els colors del bosc al vespre
ens gronxen la mirada,
i aquell gust salat de les primeres olives
compassen nostre pas.
I recordem la pluja intensa
a la pineda dels rovellons,
i la molsa amagant els camagrocs
i les herbes bressolades pel vent
que ens amaguen la collita.
I el cistell pesant i ple,
i la sopa de fredolics per sopar
que fumeja llarga estona a la cuina....
Ha marxat el sol d'estiu
i és l'albada seda blanca.
Hola Isabel, a classe estem treballant poesia sobre bolets per a un projecte col·laboratiu, i hem trobat tots els teus poemes. Amb el teu permís, copio la presentació de Poesia i Cançons de bolets al meu blog.
ResponEliminaFelicitats pel treball,
Vanesa
Vanesa, teniu tots els permissos del món.Espero que vagi molt bé el projecte ( ... i a veure si s'animen els bolets!)
ResponElimina