"La poesia és mantenir els desitjos intactes
malgrat el temps que va passant."
M.Montserrat Medalla Cufí
És explicar un món esfèric
amb quatre mots lineals.
És aprofundir amb imatges
dins la veu que la llegeix.
És escalar un vuit-mil
essent un esperit.
És cremar la llenya
d'un bosc que no existeix.
És llum, és cel,
és paraula nàufraga al cervell.
És el mar on suren
mil mons paral·lels.
:D
ResponEliminaM'encanta, m'hi afegeixo...
ResponEliminaBuscar complicitats amb les paraules.
Fer-les jugar tot fent rotllanes.
És fer paraula un sentiment i inventar un sentiment amb les paraules.
Pintar la llum amb un so i escoltar els colors del vent ...
Arare, Carme,
ResponEliminapodriem fer un poema col·lectiu, il·limitat...
Espero que t'interessin les meves noves recomanacions del meu blog. A més ara amb un nou disseny, enquestes, i noves seccions. Si vols a més podem fer un intercanvi d'enllaços, espero que t'interessi! Records i cuida't l'Ànima. [www.imperdibleanima.blogspot.com]
ResponEliminaL'imperdible de ℓ'Àηimα
Et segueixo, Jordi. Interessants les teves propostes. Gràcies!
ResponEliminaVa, quan comencem a fer un poema col·lectiu? A mi no tardareu a fer-me fora de l'experiment, sóc nefasta per a la poesia! però va, som-hi,som-hi!
ResponEliminaQuan vulgueu, a mi tots els experiments m'encanten!
ResponEliminaSom-hi, som-hi!
sí, molt bé! qui llença la proposta?
ResponEliminaCarme?
Arare?
Els vostres blogs tenen una "vida social" més activa que els meus...
O creem un blog nou de participació col·lectiva?
... per cert, Montse, no tornis a dir que ets nefasta per la poesia.
ResponEliminaLa poesia no es limita a la rima; la dolcesa de les paraules, la musicalitat, el significant, la profuntitat, un univers sensorial i/o emocional i/o intel·lectual i/o tot plegat contingut en poques paraules... són l'essencia de la poesia.
I tenir coses a dir, clar.
(Crec que això ja ho deia la M. Àngels Anglada, gran poeta encara massa desconeguda).