Lluna plena
de llum freda,
esfera blanca
fluorescent,
has crescut
de nit al cel.
T'emmarca
un fons negre de foscor,
tens a l'entorn
una boirina de colors.
Lluna plena,
suc de vida,
reina de les marees
i far als oceans.
Testimoni dels meus somnis
que generes al camp activitat,
màgia als contes ancestrals
i imatges de misteri imaginat...
Isabel, és preciós el teu poema.
ResponEliminaBuscava un, en català, que parlés de la lluna plena, per acompanyar la meva aquarel·la. Aquest l'he trobat perfecte. Espero que t'agradi l'us que en faig. Pots veure-ho a la meva recent entrada al meu blog.
Gràcies i salutacions.