diumenge, 8 de novembre del 2009

Mandra de la nit

Entren els raigs del sol
es llencen obliquant;
angulació a la deriva,
segell de tardor esquisida.

Mandra de la nit
que a diari matines:
veus al cel tels de fred
a tocar de la vida.
I ens aixeques i ens treus,
vestits de carxofa,
com vectors, a fora.






a

8 comentaris:

  1. Clidice11:23 a. m.

    m'encanta! tot ell!

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel12:51 p. m.

    què bé, Clídice!

    ResponElimina
  3. Jordi Cirach1:29 p. m.

    Està molt bé que de ven petits es doni a conèixer el món de la literatura amb la formulació de poemes.

    Felicitats pel blog, espero que el meu també t'interessi.

    L'imperdible de ℓ'Àηimα

    ResponElimina
  4. Isabel Barriel2:04 p. m.

    Moltes gràcies, Jordi. Visitaré el teu blog!

    Isabel

    ResponElimina
  5. Alma ser2:32 p. m.

    Clar que si ,per a mi un honor.El poema ple de suavitat i multitud de sugerencies.

    ResponElimina
  6. Isabel Barriel5:24 p. m.

    Gràcies Toni!

    ResponElimina
  7. Montse2:55 p. m.

    vestits de carxofa!

    :)))

    ResponElimina
  8. Isabel Barriel4:02 p. m.

    surt a fora i mira't, Arare

    ResponElimina