Albirem dies de freda blancor,
dies de silencis prudents
i mandres amb estiraments
al llindar dels matins d'hivern.
Albirem sorolls de tanques,
el grinyolar de finestres i portes,
brogit entre llunyanies i veus perdudes,
notícies i despertadors poc oportuns...
Albirem aquell renquejar primer,
sortir del llit malgrat el pes a les parpelles,
el rebuig que ens provoca ser al món despert
i les ganes de seguir dormint per sempre
solcant els camins sota les llums dels somnis.
això és una cançó! :)
ResponEliminaVolia dir-te que tinc el meu nét enamorat del teu xi xendú! Un dia se'm va acudir ensenyar-li i ara me'l demana cada cop que ve.
ResponEliminaAra ens faltaran cantants, Clídice...
ResponEliminaCarme, jo ja veia que en Xi xendú està molt content... ara entenc per què! Sobretot, li dius que és molt "finolis", com tots els pandes, i només vol brots de bambú tendre.
Sort!
ResponElimina