Qüestions a evitar quan juguem a poemar

Rimar gerundis i participis,

redundar les obvietats,

fer dels tòpics temes clau,

abusar dels mots massa esperats...

Us he exposat quatre qüestions a evitar

quan sols o plegats juguem a poemar.

De com els mots composen els poemes

Fan cua els mots al cap
per anar sortint pels dits
amb l'harmonia estructural
que els hi atorga el seu propi pàlpit vital.

Es belluguen adients,
concorden,
es reclamen mútuament
sense batusses ni escletxes,
tranquils, fluint serenament.

Apareixen en pantalla,
fent línies, sent lletres.
I entre l'acurada puntuació,
els mots composen els poemes.

Safata transparent

Era avui el mar
safata transparent
irradiant la llum,
irradiant el sol,
mirall del daurat al rosat
envaït pels raigs.

El sol tot el matí
volia entrar a dins.

La ruta dels somnis

Per camins llargs,
per antigues ciutats,
per pobles perduts,
per cims, valls,
barrancs i esculls.


Des dels núvols blancs,
entre ventades llunyanes
convidant les fades
i foragitant monstres
o bruixes enfadades.


Dibuixem la ruta dels somnis
al mapa dels desigs,
esborrant mites,
invocant amb nous conjurs les fites.


Conjurs d'aventures,
conjurs antics de llum i mots de l'art,
conjurs amb compàs de samba,
conjurs d'harmonia entre l'atzar
i les línies que el destí ens ha traçat.


Conjurs per invocar fites
i esborrar mites,
per dibuixar la ruta dels somnis
al mapa dels desigs.