Em preguntes què vaig veure

Pregunta de cendra,

resposta de mort.

Vaig percebre un cos caducat

-vidre als ulls, pell de plexiglàs-

un rellotge aturat

-velles campanes, tic-tac-

i un plàstic momificat amb mots,

oblidats vestigis d’un antic món.

Em preguntes què vaig veure,

i com que no em pots entendre

et recitaré amb sorolls malcarats

la teranyina mental que he guardat,

doncs sense paraules no pots copsar

l'abast del què vaig veure, del què jo sé.

Brmmmmmm bummm

Prkggrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr frgggggggggg!

Em preguntes què vaig veure...

Aquest text participa al 116è joc literari que proposa en Jesus M. Tibau al seu blog "Tens un racó dins del món"

Animal i vegetal

Vegetal

La vida, un tresor

La vida, un tresor.

Cada batec del cor
l'harmonia interior,
tots els òrgans del cos.

Les passes, els mocs,
les mirades i un esternut.

La tos, empassar-te un mos,
beure l'aigua d'un got,
la calor, la suor, una llàgrima, un plor.

La vida, un tresor.

Capa de núvols

Capa de núvols
que va del blau al plom;
sembla arribar la tardor
quan l'estiu encara no ha viscut.

Neix avui el temps trasbalsat,
ens refreda una ombra sencera
que oculta tots els raigs del sol,
que dispara reviviscent la por,
que evoca amb basarda
dies vells d'absència total de color.

I és precedent d'algunes obres de ciència-ficció...

(Nits i dies d'absoluta negror
en que els humans, ja fantasmes,
són-som- monstres ferotges a un món de foscor).