Fada malenconiosa

Quan comença a glaçar a les muntanyes

i el vent flueix fresc vora la mar.

Quan la llum esdevé seda

i perd a poc a poc la lluentor.

Quan les tardes es fan curtes

i el records bronzegen tènues l'horitzó.

Quan els silencis al bosc fan basarda

i els cinemes s'omplen d'assassins i morts.

Quan el carrer és lloc de ràpid pas

i a les cases es tanquen els balcons.

Quan succeeix això,

arriba la fada malenconiosa

que ens musica la tardor,

omple taules de bons àpats

i ens sorprèn amb panellets,

castanyes i fruits secs.

***

Les lletres

Pels camins de les paraules
avancem planes enllà,
pugem serralades,
i parem a contemplar
com és de bell el Planeta,
ses plantes, el cel i els mars,
les llums a tothora
els ocells de pas,
les nits amb estrelles
i la glaçada de març.

Trepitjant pedres,
còdols i macs,
demanant a les lletres
ajut al pas,
car són elles les reines
dels textos i les converses,
dels pensaments i els relats.

Les lletres,
sons i grafismes
a les nostres mans.

A les teves mans...



***

Les hores petites

Sentir amb aquest alè de tardor

la gràcia de fruir de les hores petites

emmarcades per l'evasiva foscor

que anuncia els primers raigs...

*

A una ciutat que s'aixeca a diari

remenant vèrtics vitals,

que empeny agosserada als seus humans

a moure's de costat, i amunt i avall,

que atreu projectes ilusos

bastits a les desesperances,

que aixopluga al port transatlàntics i pasteres,

que escarba als núvols de cels nous.

*

Que contempla el primer fred dels sense sostre,

el silenci esgotador de qui no té interlocutor,

que contempla les fisures del temps

i les tempestes que esmicolen agendes.

Que reescriu vides i signa defuncions,

que decora ses places amb obres

i escampa florides empolsegades als balcons.

*

La gràcia de fruir de les hores petites.

***